Arxiu de la categoria: Totes les notícies

Activitat del grup municipal

Audiència Pública
El passat 27 d’octubre va tenir lloc la primera Audiència Pública del nou mandat al barri de Sant Gervasi-Galvany, al centre cívic Vil•la Florida. Va quedar clar que els temes de mobilitat són una prioritat al barri ja que molts veïns van plantejar múltiples preguntes i queixes en aquest sentit. Hi van haver-hi intervencions sobre qüestions administratives, com la benzinera de Sarrià, i d’altres sobre la necessitat de millorar les estratègies i els òrgans de participació del districte, per tal que la contribució ciutadana sigui eficaç i eficient.
Així mateix, van haver-hi altres interessants aportacions sobre temes com la llei de llei de memòria històrica que obliga a retirar símbols franquistes i el fet de que, encara avui, al districte quedin unes 400 plaques franquistes a les façanes dels pisos de protecció oficial, tema que s’estudiarà i es treballarà per retirar les plaques, si així ho empara la llei.

Procés participatiu per implantar la quarta fase de la nova xarxa de bus
Els passats dies 20 i 26 d’octubre es van dur a terme les dues sessions participatives sobre les noves línies de bus que passaran pel districte. Les sessions es van fer al centre cívic de Vil.la Florida i es van adreçar a les AMPA i les escoles, el dia 20, i a la gent gran i al veïnat en general, el dia 26. Es van recollir suggeriments de millora i es van resoldre dubtes, els quals també poden registrar-se via web o a través dels punts informatius, als matins a Can Castelló i a Vil•la Florida.
El procés participatiu té una durada de 3 mesos i inclou reunions de la comissió de seguiment de la nova xarxa de bus i del grup de treball de transport públic del Pacte per la mobilitat i una enquesta entre els usuaris de les línies que s’han de substituir per detectar les millores que cal fer en el servei quan es despleguin les línies noves. Més informació a: http://www.novaxarxabus.bcn.cat/ca/les-noves-linies-de-la-nova-xarxa-de-bus

Més facilitat d’aparcament pels veïns dels nuclis de muntanya
Amb la instal•lació d’un nou sistema de comandaments a distància per accedir als aparcaments, els veïns empadronats i residents als nuclis urbans del Rectoret, Mas Guimbau i Can Castellví, dins l’àmbit de les Planes, i de Mas Sauró, tindran accés a les setanta places d’aparcament al costat de les estacions de FGC. S’espera que aquesta mesura sigui més satisfactòria que els sistemes aplicats anteriorment per tal de que puguin accedir als aparcaments.

Entrevista al regidor Gerardo Pisarello a la revista El Jardí de Sant Gervasi
http://eljardidesantgervasi.cat/wp-content/uploads/2015/10/El-jardi_11_web.pdf

Presència del regidor i els consellers a la Mostra comerç al carrer i gastronòmica a Sarrià
El passat dissabte 24 d’octubre l’Associació de Comerciants de Sarrià va organitzar la Mostra de tardor i Barcelona en Comú va disposar d’una carpa a Reina Elisenda on es va informar als veïns, així com vam promoure les campanyes de benvinguda als refugiats i d’informació sobre el TTIP. Durant el dia vam comptar amb la presència del regidor i dels dos consellers de districte que van parlar amb el veïnat, van tastar la mostra gastronòmica i van poder gaudir dels comerços del barri.
Sin título-1Sin título-2

Nova edició de la cursa “Correm junts”
Aquest passat diumenge s’ha celebrat la cursa “Correm junts” amb la discapacitat intel•lectual, una cursa que recorre una milla de distància, oberta a tothom i organitzada per ASPASIM, entitat que porta més de 75 anys atenent a perSin título-3sones amb discapacitat psíquica greu. Els dos consellers de districte van participar en el lliurament de premis d’aquesta iniciativa tan valuosa que pretén que les persones amb discapacitat no siguin un grup especial sinó que corrin conjuntament amb la resta de corredors del seu mateix sexe i franja d’edat.

Lliurament de premis del festival Visualdecibels
El passat dijous 22 d’octubre a la Sala Be Cool es van lliurar els premis del Festival Visualdecibels, organitzat pel Districte de Sarrià-Sant Gervasi i el Casal de joves Casa Sagnier, premis que pretenen fomentar la creació audiovisual de sensibilització i civisme centrada en el sorolls, neteja, diversió i descans del veïnat a la nit, especialment de les zones properes a la xarxa de locals d’oci nocturn del Districte. La menció especial del jurat va ser lliurada per el conseller Joan Manel del Llano i rebrà un reconeixement especial per part del Districte en la seva difusió i promoció,. Podeu veure tots els vídeos elaborats per aquests joves artistes compromesos a http://visualdecibels.com/

Acte inaugural del curs acadèmic de l’Acadèmia de les Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears
El 20 d’octubre es va fer l’acte inaugural de l’Acadèmia, situada a Can Caralleu i va comptar amb la presència, entre d’altres, del conseller tècnic Jaume Llansó; de la Directora de Salut de L’Ajuntament de Barcelona, Pilar Solanes i de l’escriptor Camilo José Cela Conde, encarregat de la conferència inaugural Mente y cerebro. En busca de las redes neuronales. L’acte també va incloure una visita guiada a l’exposició de l’artista Maribel Villamediana, i el nomenament dels Membres de Mèrit de l’Acadèmia i del Membre Protector de la Fundació Acadèmia.

PROPERES ACTIVITATS: Consells de Barris
Tres Torres, dijous 5 de novembre a les 19 h, Biblioteca Clarà, Carrer del Dr. Carulla 22-24
Sant Gervasi-La Bonanova, dilluns 9 de novembre a les 19 h, Vil•la Florida, Carrer Muntaner, 544
Vallvidrera, Tibidabo, Les Planes, dimarts 10 de novembre a les 19 h, pendent ubicació
Sant Gervasi-Galvany, dijous 12 de novembre a les 19 h, Centre Cívic Casa Sagnier, Carrer de Brusi, 51-61
El Putxet i Farró, dilluns 16 de novembre a les 19 h, pendent ubicació
Sarrià, dimecres 18 de novembre a les 19 h, pendent ubicació

 

Consell Plenari de districte – 7 d’octubre

El dia 7 d’octubre es va celebrar a les 19.00, a la seu del districte (plaça del Consell de la Vila), el consell plenari extraordinari d’aprovació del cartipàs del districte. El plenari va començar amb un minut de silenci en record dels tres joves morts, veïns del districte, en l’accident ocorregut dies enrere al xamfrà de l’avinguda Pearson amb l’avinguda Pedralbes. Tot seguit, es va continuar amb el primer plenari ordinari, en què el regidor Gerardo Pisarello va fer un repàs dels primers mesos de mandat, de les festes majors i els actes institucionals en què ha estat present l’equip de govern, de l’inici del curs escolar i de les grans actuacions a la via urbana que s’estan portant a terme.
A continuació es va donar pas a les intervencions del veïnat, que es van fer en tres torns i en les quals es van plantejar temes de mobilitat, canvis de nomenclatura als carrers, l’estat de la llicència de concessió d’una benzinera a Sarrià i temes específics de la muntanya, entre molts d’altres. El regidor i els consellers de govern van contestar i van prendre nota de totes les qüestions i reclamacions sorgides.
Posteriorment, i dins de l’apartat de proposicions i declaracions dels grups polítics, entre d’altres, el PPC va instar el govern municipal a garantir la protecció ambiental i l’ús públic de la finca del c/ Montevideo, 33-35 (parc de l’Oreneta); per part de CiU, es va demanar la reunió del grup de treball del pla d’equipaments del barri de Sant Gervasi-Galvany, i per part de ERC-AM, es va proposar impulsar la compra de l’edifici de la Clínica Sant Josep per construir-hi un equipament públic acordat amb els veïns i també es va proposar l’obertura dels Jardins i del Palau del Marqués d’Alella. El grup municipal de BComú va votar a favor de totes les proposicions presentades, tot i que en algunes d’elles va reservar la seva execució a condicionants inherents a cada tema.
En l’apartat de precs  es van acceptar tots els que es van presentar: un del PPC , que demanava que es fessin les gestions necessàries per tal que un nou servei d’autobús nocturn doni cobertura als habitants del barri de Vallvidrera-Tibidabo-Les Planes; per part d’ ERC-AM, es va sol·licitar que es qualifiqués com a zona verda la parcel·la del Parc de l’Oreneta situada al carrer Montevideo, i el grup de C’s  va presentar un prec referent a la mobilitat de la zona dels carrers Cardenal Vives i Tutó, Eduardo Conde i de l’avinguda J.V. Foix, per estudiar-ne alternatives  de pas.
La voluntat del grup municipal de BComú va ser acceptar les màximes peticions possibles de l’oposició, especialment aquelles que ja s’incloïen al programa. Així mateix hi va haver lloc per al debat crític, però sempre en un ambient de respecte envers les diferents opinions. Per acabar, i per iniciativa del grup de govern del districte, es va aprovar una declaració institucional sobre la crítica situació de la gent refugiada i exiliada forçosament, que ha estat consensuada amb els grups de CiU i ERC.
Trobareu més informació i el video del Consell aquí.

Debat participatiu sobre la nova xarxa de bus al barri

Els propers 20 i 26 d’octubre a les 17.30 i 18.30 h, respectivament, es duran a terme al centre Vil·la Florida unes sessions participatives sobre les noves línies de bus que passaran pel districte. Es tracta de l’H4, de la Zona Universitària a Bon Pastor, de l’V11, de l’estaciò marítima (WTC) a Bonanova, i de la V13, que farà el trajecte de Pla del Palau a Avinguda Tibidabo.

L’ objectiu es informar les associacions i el veïnat de les noves xarxes de bus i també recollir propostes i suggeriments del veïnat, per tal de poder debatre-les i incorporar-les posteriorment. En trobareu més informació a:
http://www.novaxarxabus.bcn.cat/ca/les-noves-linies-de-la-nova-xarxa-de-bus.

Activitat del grup municipal

Reunió amb les Associacions de Veïns dels Barris de Muntanya
El passat 1 d’octubre el regidor de districte, Gerardo Pisarello, va reunir-se amb les associacions de veïns dels barris de muntanya amb l’objectiu de conèixer de primera mà les qüestions que més els preocupen i fer la presentació del seu equip. En concret, la reunió es va fer amb les associacions de veïns de Mas Guimbau, Mas Sauró, Peu del Funicular, Can Rectoret , Font del Mont, Vallvidrera, Vallvidrera Plaça del Pi, Associació de veïns i veïnes de les Planes amb afectacions urbanístiques, Sanatori (Rectoret), Cim del Tibidabo i la Plataforma Cívica en Defensa de Collserola. En la reunió, els veïns van demanar la necessitat de nomenar un comissionat per a la muntanya, la potenciació de l’oficina de Collserola i la modificació del sistema de subvencions. La mobilitat va ser un dels temes recurrents (bus del barri, accessos i la demanda, encapçalada pels joves de Vallvidrera, sobre la necessitat d’un bus nocturn), així com la reforma de la plaça de Vallvidrera, l’arranjament i reasfaltat d’alguns carrers, la millora de les telecomunicacions i el soterrament de línies. També van destacar les reivindicacions sobre el pla parcial de Les Planes i les afectacions i requalificacions d’algunes altres zones, així com la preocupació per la redacció del PepNat, pla molt important per al futur del parc natural. Més informació aquí.

Sessió informativa al veïnat de l’estat de l’arbrat del Turó Park
El 30 de setembre es va fer una sessió informativa al veïnat sobre l’estat de l’arbrat del Turó Park, a càrrec de la gerent del districte, Amàlia Ganga, el conseller Joan Manel del Llano i els tècnics de Parcs i Jardins. A causa de la recent caiguda d’alguns arbres i el perill que això suposa, es va acordar retirar tots els arbres malmesos i la revisió de l’arbrat.
Articles apareguts a premsa sobre el tema: 1 i 2

Festa Major de Sarrià: visita de l’Ada Colau i Gerardo Pisarello
Per primer cop el pregó inaugural de la Festa Major de Sarrià va tenir lloc a peu de carrer a proposta de la Comissió de Festes, per tal d’escenificar l’acostament de les festes als ciutadans i trencar amb la rigidesa protocol·lària d’anys anteriors. Enguany, el pregó el van fer de forma compartida els joves artistes sarrianencs Marc Carrizo, Marc Sastre, Blai Juanet i Oriol Pla, que van arrencar els somriures de tothom amb el seu artístic parlament.

20151007prego1En les presentacions inicials i després de la posada en escena dels equips de la Batalla per Sarrià dels Rosers i els Vicenç, en Gerardo Pisarello va parlar de com havíem de sentir-nos orgullosos de pertànyer a una vila amb identitat pròpia, amb molta història i personalitat. Esmentà també que estava feliç de conèixer aquest Sarrià més popular i invisible i mostrà el desig de poder descobrir els racons amagats del barri.

En el seu torn l’alcaldessa20151007prego, Ada Colau, va destacar les aportacions del barri vers Barcelona així com la peculiar relació entre ambdues, atès que Sarrià fou l’última vila a annexionar-se a Barcelona el 1920. Colau se centrà també en la importància de la gent gran com a garants de la memòria del barri, i dels joves, que es veuen forçats a abandonar-lo per l’elevat preu dels habitatges. Va fer especial esment a les dones de Sarrià i va destacar que Sarrià va donar a la ciutat la primera escola de dones de l’Estat gràcies a la tenacitat de Dorotea de Chopitea, i que el barri va ser bressol d’una de les primeres novel·listes catalanes, Dolors Monserdà, i d’altres com Carme Karr o Josefina Piquet.20151004alcaldemanacor

Seguint amb la Festa Major, el passat diumenge 4 d’octubre i en el marc de la trobada gegantera, es va comptar amb la presència de l’alcalde de Manacor, Miquel Oliver, que acompanyava la colla gegantera de la seva vila i amb el qual el regidor Pisarello va compartir uns presents institucionals. http://festasarria.cat
http://www.twitter.com/FestaSarria.
A les fotos de dalt, acte del pregó; a la dreta, diada gegantera amb l’alcalde de Manacor.

 

Què ha fet el grup municipal?

Festes majors de Vallvidrera i El Farrò i reunions amb veïns
El grup municipal ha aprofitat la celebració de les festes majors per donar-se a conèixer a les entitats i veïns dels barris. Així, els consellers de Sarrià-Sant Gervasi, Joan Manuel del Llano i Jaume Llansó  han anat a la festa major de Vallvidrera – Mas Sauro, Mas Gimbau – Can Castellvi i el Rectoret- Sanatori. I el regidor, Gerardo Pisarello, va assistir a la de Mas Gimbau i a la de El Farró, on l’Albert Om feia el pregó.
D’altra banda, s’han celebrat diverses reunions amb la Comissió de Festes de la Festa Major de Sarrià, per tal de coordinar els equips de neteja, tècnics i Guàrdia Urbana i establir els protocols de funcionament amb la menor presencia policial possible.
El grup municipal, acompanyat de tècnics del districte, han fet una reunió amb veïns del Putxet, per tal d’explicar-los l’estat de les obres de diversos carrers i una possible solució consensuada sobre el seu sentit circulatori, a fi de disminuir les molèsties que provoca el trànsit.
Finalment, els dos consellers van fer una visita a l’Oficina de Collserola a Vallvidrera per conèixer la tasca que s’hi fa i les qüestions que més afecten els barris de muntanya.

Presentació de Gerardo Pisarello i l’equip municipal aacte3 les entitats de Sarrià-St Gervasi
El passat dilluns 14 de setembre, el Regidor de Sarria-St. Gervasi i primer Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona , Gerardo Pisarello, va presentar-se públicament a les entitats i associacions del barri en un acte a la Biblioteca Joan Maragall. Alhora va aprofitar l’avinentesa per presentar el seu equip: la gerent del districte, Amàlia Ganga, i el conseller tècnic, Jaume Llansó.
A l’acte van assistir-hi representants de més de quaranta associacions  i entitats, entre d’altres: la UFCR de Sarrià-Sant Gervasi, els joves de No tenim Lloc, la plataforma Defensem l’ Oreneta o l’ Assemblea del 15-M.
Pisarello va assenyalar l’importància  i l’extensió de la xarxa associativa del barri, així com la seva complexitat, però va voler deixar clar que no es pot governar a gust de tothom. Cal, va dir, establir prioritats i prendre decisions concretes.
Els representants veïnals van intervenir-hi  per assenyalar els problemes mes importants del districte: la manca de locals per a joves i entitats, la protecció del Parc de l’ Oreneta i la necessitat de cercar millors vies de comunicació entre veïns, entitats i administració.

Gala de Solidaritat amb els refugiats
Aquest passat 23 de setembre s’ha fet al Teatre de Sarrià  una Gala Solidària amb els refugiats, amb participació de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sarrià i el BCN City Ballet Ballet. Hi ha intervingut el regidor del districte, Gerardo Pisarello, que ha remarcat la importància que Barcelona sigui un model de ciutat refugi i que es visualitzi la solidaritat dels seus veïns amb els que ho han perdut tot. La recaptació del acte, de 4.200 euros,  es destinarà a l’acollida dels desplaçats. Més informació a: http://www.teatredesaria.entitatsbcn.net/diba_agenda/gala-solidaria-a-favor-dels-refugiats-i-immigrants/
Si voleu col·laborar amb la xarxa #CiutatRefugi escriu a ciutatrefugi@bcn.cat. http://ow.ly/S1o3S

 

Ahir es va constituir el Consell de Districte de Sarrià-St. Gervasi

Ahir a les 19 h es va fer el primer plenari del districte de Sarrià-Sant Gervasi del nou mandat, presidit per en Gerardo Pisarello, regidor del Districte i Primer Tinent d’alcalde de la ciutat de Barcelona.
En el plenari es va constituir el Consell de Districte, i va prendre possessió del càrrec de conseller per Barcelona en Comú en Joan Manel del Llano. També hi va assistir en condició de conseller tècnic en Jaume Llansó, que prendrà possessió del càrrec de conseller en el proper consell.
En la mateixa sessió es va escollir el President del Districte, càrrec que va recaure a en Jordi Martí, de CiU, amb el vot positiu de totes les formacions excepte el vot en blanc de Barcelona en Comú. En acabar l’acte, es va obrir un torn de paraules perquè les entitats i veïns poguessin dir la seva i expressar la seva opinió i demandes al nou Consell.

consell1 copia

consell1

consell3

 

 

Audiència de turisme: Un comportament indecent per part del Govern municipal

L’Audiència Pública sobre el model turístic, promoguda des de les entitats veïnals i socials de la ciutat, va palesar ahir al vespre un munt de coses. Però, sobretot, que patim un govern municipal de pèssima qualitat democràtica, elitista, i que menysprea, tant com tem, el veïnatge popular de Barcelona.

Ja era greu que l’Alcalde fos absent d’un acte d’aquesta transcendència, manifestament, per devaluar-lo. Però molt pitjor va ser l’escandalosa i grollera manipulació de l’Audiència per part dels organitzadors. Mentre centenars de veïnes i veïns feien cua al carrer durant hores, vigilats per un ampli dispositiu policial, tractant d’accedir a un local d’aforament limitat… un munt de càrrecs municipals, empresaris hotelers, representants del gremi d’apartaments turístics, de plataformes digitals i, singularment, de l’associació d’amfitrions (val a dir, “lobbys”, grans operadors, rendistes… però també gent més senzilla a qui es vol fer creure que el seu interès coincideix amb l’actual model turístic) ocupaven bona part de l’auditori, convocats per l’Ajuntament a les 17 hores.

No es tractava d’una gestió maldestre o incompetent. La voluntat manipuladora era manifesta. El govern municipal volia escenificar, amplificant-lo a través dels mitjans de comunicació, un enfrontament entre sectors del veïnatge que no és real. En el decàleg de mesures proposades per la FAVB -i consensuades amb plataformes, moviments i sindicats- figura en un lloc destacat la necessitat de reconèixer i regular la fórmula de l’acolliment de visitants en el domicili particular. No hi havia contradicció, doncs, entre la necessitat de molta gent de llogar una habitació per arribar a fi de mes i la demanda veïnal de posar fre a l’especulació amb l’habitatge que es produeix amb els apartaments turístics, cada cop més a través d’empreses i agències, i amb la participació creixent del mateix gremi hoteler.

Però l’Ajuntament, en un gest de demagògia inqualificable, volia que aparegués una fractura entre “veïns molestos pels turistes” i “gent que necessita el turisme per viure” -o fins i tot- “sobreviure”. Un govern que mostra aquest desdeny per la democràcia participativa, que manipula i organitza una autèntica provocació, no està a l’alçada del reptes de la ciutat. Amb aquesta maniobra, pretén escapolir-se del debat sobre les propostes de gestió del fenomen turístic que li hem adreçat. El discurs oficial expressat per la Tinent d’alcalde, la senyora Sònia Recasens, es pot resumir així: “Això és un èxit espatarrant… amb algunes molèsties col·laterals que ja s’estan corregint. Circulin, si us plau”.

Mentrestant, la ciutat es va tornant cada cop més desigual, més injusta des d’una òptica social i mediambiental. Manifestament, l’Alcalde que tracta així el veïnatge se sent més còmode al Círculo Ecuestre, on els representants de les grans famílies, diuen al “Xavi” el que convé fer. Nosaltres, indignats, pensem que el govern hauria de demanar disculpes a la ciutadania. I els organitzadors del muntatge d’ahir, començant pel propi Comissionat de Participació, presentar la seva dimissió.

Quant al fons del debat, des del moviment veïnal i com a entitat promotora que ha mantingut sempre en aquest afer una postura propositiva, exigim una resposta punt per punt al decàleg que ahir es va presentar a l’Audiència Pública.

Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona

La lluita pel Parc de l’Oreneta

En aquest últim any la lluita en defensa del Parc de l’Oreneta ha estat la mobilització més important que hi ha hagut a Sarrià. Tot seguit resumiré el desenvolupament de la lluita i després hi faré algunes reflexions personals.

En el blog de la Plataforma, https://plataformadefensemloreneta.wordpress.com/, es pot trobar tota la informació sobre les accions que s’han portat a terme i tots els documents, articles de premsa, imatges, etc.

La Plataforma Defensem el Parc de l’Oreneta

Al juliol del 2014 un grup de veïns es va assabentar que l’Ajuntament havia aprovat inicialment un projecte per construir 30 habitatges de luxe en terreny que forma part del Parc de l’Oreneta. Aquest projecte era el resultat d’un acord entre l’Ajuntament i la promotora Núñez i Navarro. Aquesta empresa cediria dues masies (l’antiga Clínica Ripoll, a Sant Gervasi-Galvany​, i Torre Garcini, al Guinardó), que es destinarien a equipaments públics, i a canvi l’Ajuntament li transferiria una superfície per edificar dins del Parc de l’Oreneta, tocant al carrer Montevideo.

Després de manifestar-nos en contra del projecte en el Plenari del Districte de començaments de juliol, aquest grup va convocar una assemblea al mateix parc. Hi van assistir unes trenta persones, i es va constituir la Plataforma Defensem el Parc de l’Oreneta. De seguida es va començar a demanar firmes d’adhesió a un manifest en què es deia:

Un grup de veïnes i veïns estem decidits a aturar aquest projecte perquè urbanitza i privatitza una part de l’actual Parc de l’Oreneta, que és un espai públic on hi ha una vegetació forestal, què és continuació del Parc Natural de Collserola. Evidentment estem a favor que es guanyin per a ús públic les esmentades masies, però no a qualsevol preu.

També es reivindicaven els següents punts:

1. No a la privatització i urbanització d’una part del Parc del Castell de l’Oreneta. Aquest espai forestal és un patrimoni d’alt valor ecològic de tota la ciutat de Barcelona i volem que se’n garanteixi la seva protecció íntegra.

2. Que es destini a ús públic la Torre Garcini al Guinardó i Can Ripoll a Sant Gervasi-Galvany, d’acord amb les reivindicacions dels veïns, mitjançant un procediment que no perjudiqui els interessos generals de la ciutat.

Per portar endavant l’acord amb Núñez i Navarro, el govern municipal va aprovar inicialment una modificació del Pla General Metropolità (vegeu al blog: l’acord i la proposta de modificació) que es va exposar públicament per fer al·legacions, amb un període que acabava el 12 de setembre.

La Plataforma va redactar unes al·legacions en què es defensaven els dos punts reivindicatius i que es van aprovar en una assemblea veïnal. Com que la Plataforma no tenia entitat jurídica, 46 persones les van entregar a títol individual. Al mateix temps, van presentar al·legacions molt semblants la Plataforma, la FVAB, i els grups municipals del PSC, ICV-Euia, i ERC. La junta de l’Associació de Veïns de Sarrià no es va adherir a la Plataforma i va presentar unes al·legacions en què no es pronunciava de forma clara en contra de la urbanització del Parc.

A la tardor es va estendre molt la lluita amb la presència constant de la Plataforma al carrer en cercaviles, caminades fins al parc… I especialment en molts dels actes de la festa major. A finals de novembre, s’havien adherit a la reivindicació 38 entitats i 3414 persones.

Finalment, el 20 de novembre la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient de l’Ajuntament va aprovar per unanimitat de tots els grups la següent proposició:

Instar al govern municipal a portar, en el termini de dos mesos, una solució que garanteixi que l’espai avui edificable del c/ Montevideo 33-53 es qualifiqui amb clau 6 per la preservació com a parc, mantenint la proposta de qualificació del planejament a tràmit pels solars dels carrers Alfons XII 49-51 (Can Ripoll) i del Xiprer 40-42 (Torre Garcini), en la intenció que aquests dos solars en un futur esdevinguin equipaments municipals en la seva totalitat.

És a dir, quan aquest acord es materialitzi, no solament no es construirà a la zona del Parc que toca al carrer Montevideo, sinó que es qualificarà com a parc perquè esdevingui de dret el que ja és de fet. Alhora, Can Ripoll i Torre Garcini seran equipaments municipals d’acord amb les reivindicacions del veïnat.

La Plataforma es va crear precisament per reivindicar aquests punts i per tant aquest acord és una victòria resultat de la mobilització ciutadana.

Fins al dia d’avui, però, encara no s’ha fet realitat i cal mantenir-se vigilant per tal que es porti a terme de tal manera que es preservi sempre l’interès general de la ciutat.

Reflexions per guanyar Barcelona En Comú

Fins aquí la crònica breu del que ha sigut la mobilització de la Plataforma. El que segueix són unes reflexions personals que faig en nom propi, no com a membre de la Plataforma sinó com a adherit a Barcelona En Comú.

1. L’intent d’edificar al Parc de l’Oreneta forma part de la pressió constant que pateix el Parc natural de Collserola des de fa anys. A tota la part de ciutat, des de Pedralbes a Nou Barris, que toca la muntanya hi ha, des de fa anys, intents per fer créixer la ciutat cap amunt.

Un nou govern municipal com el que volem hauria de tenir un criteri clar al respecte, que no pot ser altre que aturar les noves edificacions i planificar amb criteris ecològics la zona de transició entre la ciutat i el parc natural.

2. El cas de l’Oreneta mostra que la gent ha de tenir la confiança que els polítics i els tècnics que negocien amb les promotores privades defensen realment els interessos de la ciutat; i que no hi hagi cap sospita, no solament de corrupció, sinó de feblesa en la negociació. Necessitem honestedat i competència en les persones que portin la gestió urbanística.

3. La participació i la mobilització ciutadanes són fonamentals. Sense mobilització no s’hauria aturat la construcció al Parc. Hi hagi el govern que hi hagi cal que la ciutadania es mantingui atenta.

La direcció actual de l’Associació de Veïns no ha estat al capdavant d’una reivindicació que li pertocava, culminant una trajectòria d’inoperància i sectarisme (per exemple, es va desvincular de la FAVB). Però la lluita de l’Oreneta ha estat un revulsiu, i ha mostrat que s’ha de redreçar l’Associació per a que torni a ser un lloc unitari de participació ciutadana.

4. Quins poden ser els motius de l’ampli suport que ha tingut la mobilització? N’apunto dos:

D’una banda, el caràcter mateix d’allò que es reivindicava: destruir un parc per edificar-hi no té sentit si hi ha altres terrenys alternatius per fer la permuta, com finalment ha reconegut l’equip de govern. En això hi pot estar d’acord gairebé tothom.

De l’altra, que la Plataforma ha intentat actuar amb rigor plantejant el conflicte des del primer moment com una qüestió de ciutat, i no solament com una defensa particularista d’un espai del barri. Sap greu dir-ho, però no ha estat sempre així en els altres barris afectats.

Tot plegat em fa pensar que el projecte d’una Barcelona En Comú pot ser atractiu per a molta gent que està farta de la prepotència dels actuals governants, dels obstacles a la participació ciutadana, de la privatització dels béns públics…

I que val la pena intentar fer les coses d’una altra manera.

Manel Pau

¿Por qué se deja de votar socialista?

La debacle del PSC en las elecciones autonómicas catalanas es un hecho incuestionable: en el 2003, los socialistas obtuvieron 1.031.454 votos, y siete años después han perdido la mitad: tienen 570.000, a 600.000 votos de distancia de la coalición ganadora, CiU. Este hundimiento es, en parte, una manifestación local de un fenómeno global, la gran crisis de la socialdemocracia europea: 23 países de los 27 que forman la UE están gobernados por la derecha.

Los partidos socialdemócratas europeos lograron, sobre todo a lo largo de los dos primeros tercios del siglo XX, importantísimos éxitos en aquellos países en los que pudieron aplicar, durante muchos años, sistemáticas políticas públicas democrático-socialistas: aumento del nivel y calidad de vida del conjunto de la población, eliminación gradual de privilegios e igualdad de oportunidades. Respetaron el sistema productivo capitalista, pero maniobraron para que los objetivos políticos socialistas pudieran regular, en la medida de lo posible, los factores económicos. Obviamente, el apoyo electoral popular a estos partidos era de una gran fidelidad.

Unos claros objetivos políticos socialistas, una potente cultura obrera comunitarista, el comportamiento honesto y ejemplar de las élites políticas socialdemócratas y una coyuntura económica de gran expansión entre 1945 y 1973 hicieron posible la realidad actual de los países escandinavos. Sin embargo, el cambio de coyuntura económica ese último año conllevó un factor de ruptura del consenso en la aplicación de políticas públicas keynesianas, intervencionistas y redistributivas. A partir de la crisis del petróleo, los partidos conservadores desarrollaron un conjunto de políticas para que los costes de las crisis recayesen sobre los sectores populares. El gran gurú de la derecha fue/es un resucitado Friedrich Hayek, y su mejor ideólogo, el filósofo político Robert Nozick: «Toda redistribución es un robo que atenta contra los derechos individuales».

Durante los años 80 y 90 del pasado siglo, el neoliberalismo fue imponiendo gradualmente su creencia en la autorregulación mágica de los mercados y se afirmó, como un mantra, que el Estado no es la solución sino el problema. La socialdemocracia no se renovó política e ideológicamente y actuó a la defensiva, cuando no se pasó con armas y bagajes a la derecha, como el caso del inmenso buñuelo de viento de la Tercera Vía del laborismo británico liderada por Tony Blair (un liberal radical), según la cual a una economía de mercado le corresponde una sociedad de mercado, argumento inadmisible desde planteamientos socialistas.

En un mundo globalizado, en el que los procesos productivos se han transnacionalizado y se han mundializado los mercados financieros, la hegemonía es ejercida por el capital financiero apátrida y depredador… que solo contempla un único objetivo: maximizar las inversiones a costa de lo que sea. Como afirmaba Herbert Marcuse, ¿qué sistema es este que para garantizar su salud lo hace a costa del malestar de las personas? La ofensiva de la derecha ideológica, cultural, económica y política desborda a la socialdemocracia en un mundo que evoluciona de las sociedades industriales a las sociedades posindustriales y donde el peso económico básico pasa del sector secundario al terciario (servicios) y la clase obrera industrial pierde, gradualmente, su anterior gran peso sociológico. Profundas transformaciones económicas estructurales, cambios ideológicos y decisivos cambios culturales. Entre ellos la disminución paulatina de la importancia de la cultura obrera comunitarista y solidaria y su sustitución por subculturas hiper-individualistas, consumistas e insolidarias.

Mientras que la socialdemocracia ha perdido el norte y se limita a ofrecer una buena gestión tecnocrática de las cuotas de poder que gestiona, la derecha conservadora tiene muy claros sus objetivos: defensa de los privilegios, disminución de las rentas del trabajo para mantener o incrementar las rentas del capital, recortes presupuestarios y reducción de los derechos sociales. Como es obvio, el resultado solo puede ser el aumento de la pobreza y de las desigualdades sociales, la precarización, el paro y el debilitamiento y la degradación de los servicios públicos. De ahí que sea tan grotesco oír a políticos que se definen de izquierdas decir que «bajar los impuestos es de izquierdas». Aceptar esa lógica de actuación política sin saber cuáles son tus objetivos finales democrático-socialistas solo puede conducir a la realidad actual de desafección de los votantes europeos con la socialdemocracia: abstención, voto conservador o aumento del voto a opciones de derecha radical populista.

La socialdemocracia no puede pretender combatir la crisis con los criterios y políticas de la derecha. Solo recuperará el apoyo social si defiende a los sectores populares de la desigualdad y la exclusión, reivindica la política como rectora de la economía y planta cara a los poderosos regulando sus desmanes insolidarios y destructores. Como afirma un sabio refrán castellano, el que no sabe a dónde va aparece en cualquier parte.

Joan Antón Mellón.

 

No és només economia!

La crisi econòmica actual sembla estar acabant. Creiem que tots estarem d’acord en el fet que aquesta crisi financera ha estat provocada, principalment, per les desregulacions sofertes a partir dels 80. I si bé aquesta crisi pot estar a punt de superar-se, cal que entenguem que ja no es tracta només de l’economia el que està canviant, sinó que és tota una època nova la que estem iniciant.

Efectivament, la crisi econòmica provocarà canvis, principalment en l’organització empresarial. Sobretot, en termes de concentració i centralització del capital. Però si parlem de canvi d’època, no ens referim a aquesta tendència monopolística.

El sistema capitalista ha triomfat al món, i especialment a occident. De fet, la seva evolució està obtenint els seus principals objectius: 1) individus autònoms que obtinguin per ells mateixos els productes i serveis que necessiten; i 2) aconseguir que el cost marginal per produir s’acosti a zero.

El canvi tecnològic originat per Internet té unes dimensions que encara ara només podem esbossar. Com Subirats apunta: “Internet no és un martell … Si no Alemanya!!” De moment, percebem Internet com una eina més, que ens ajuda a treballar millor i més ràpid. Ara bé, Internet suposa un nou escenari on ens trobem tots (tots aquells que tenim ordinador i la infraestructura necessària). També ha transformat la producció (nosaltres mateixos som alhora consumidors i productors), així com l’accés a certs productes (la propietat ja no és tan important com el seu ús). A més a més, cal tenir en compte que Internet està possibilitant la desintermediació en molts aspectes. Per posar alguns exemples: certs serveis educatius (classes o cursos universitaris) poden ser consumits sense passar pel sedàs de l’Administració Pública, com els MOOC; per fer un viatge ja no cal anar a l’agència; ni per llogar un pis; inclús l’acció ciutadana està transformant-se en una acció connectiva.

La introducció de la robòtica i la Intel·ligència artificial, així com els nous avenços que es vagin aplicant per a millorar la producció, estan aconseguint que els costos de produir es redueixin cada cop més. Els canvis d’accés als productes, la immediatesa de les comunicacions, i l’alça de nous prosumidors (productor i consumidors alhora) transformen, encara més, les relacions econòmiques. Tot això, canvia la percepció que tenim del món, de les relacions amb les coses i amb les altres persones.

Ara bé, què ha canviat en la forma de fer política? Si creiem que la desintermediació és un fet, on queda la representació dels nostres polítics? Els hi deleguem unes funcions concretes cada 4 anys, però, cada dia més, ens veiem capaços de decidir, d’escometre accions polítiques sense l’ajuda d’estructures verticals. És més, la delegació que abans podíem veure per semblança (entre el polític i jo) s’ha esquinçat, o potser no veiem als polítics en un món totalment separat del nostre?

El món occidental sembla haver superat la clivella esquerra-dreta. La política institucional no aporta solucions als nous desafiaments, sinó que es mostra com a part del problema: no s’enfronta al poder econòmic, castiga als pobres i representa només al partit sòlid i monoideològic que el sosté.

No ens han de fer por els interessos econòmics si els ciutadans necessiten una biblioteca o un centre de dia; entenem que les polítiques predistributives són millor que abaixar les prestacions de l’atur; i sobretot, entenem que ja no es tracta només d’escoltar als ciutadans, de representar-los. La política l’hem de fer entre tots, cada un de nosaltres. Cal que posem en comú les idees de tots, i entre tots, aconseguir que siguin efectives.

Marc Vives