|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
La recollida selectiva es va posar en marxa el passat 19 de febrer dins del perímetre del que es coneix com a Sarrià Vell, delimitat per la Via Augusta, el passeig de la Bonanova, el carrer Vergós i els carrers Vives i Tutó i Duquesa D’Orleans. Un mes després del començament del Porta a Porta, el total de recollida selectiva (orgànica, paper, vidre…) es va estabilitzar entorn dels 17.000 kg setmanals (prèviament no s’arribava als 7.000 kg), mentre que la fracció orgànica ronda els 7.500 kg (abans amb prou feines se’n recollien 700).
La seva implantació respon a una demanda de l’Associació de Veïns de Sarrià, que va plantejar la necessitat de canviar el sistema de recollida de residus al barri vell. Va ser la mateixa associació, juntament amb el Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius, que va proposar a l’Ajuntament de Barcelona dur a terme un estudi de pla de residu zero al casc antic de Sarrià.
El pla Barcelona Residu Zero persegueix aconseguir la disminució de la generació de residus, la reutilització dels productes i el reciclatge eficient per millorar la qualitat del producte reciclat, molt especialment de la matèria orgànica.
Malgrat que el sistema de recollida Porta a Porta ha implicat un gran canvi d’hàbits per al veïnat (el fet de separar els residus i els dies per treure’ls al carrer, l’horari de baixar les escombraries i el fet de recollir els bujols d’orgànica), la seva extraordinària implicació ha fet possible l’èxit gairebé immediat del projecte. Així, i gràcies a la magnífica tasca de separació del veïnat, s’està obtenint una fracció orgànica de gran qualitat, i les seves impureses s’han reduït del 13% a l’1%!, de manera que el compost que se n’obté és excel·lent.
Des del Districte de Sarrià – Sant Gervasi també s’ha treballat de valent per arribar a aquests bons resultats, i prèviament a la implantació del Porta a Porta, es van organitzar diverses sessions col·lectives d’informació per als residents del casc antic. Aquests residents també han rebut informació a través d’un equip d’informadors, que han estat fent visites als domicilis afectats per explicar-ne el funcionament. Actualment, a més, es manté a la Casa de la Vila un punt d’assessorament personalitzat per al veïnat, i alhora s’està fent un seguiment rigorós del projecte per anar solucionant qualsevol incidència a través d’un grup de treball amb participació veïnal i dels altres grups polítics.
La gestió tradicional dels residus (recollida deficientment seleccionada que provoca que la major part s’acabi incinerant) genera problemes de contaminació i de salut pública, així com grans despeses innecessàries d’energia i diners, que acaben pagant tota la ciutadania. En el cas concret de Sarrià, amb el Porta a Porta, s’han calculat una sèrie de beneficis directes en la vida diària: barri sense bosses d’escombraries a tota hora i tots els dies, menys molèsties en la recollida (menys sorolls) i millora de la qualitat de l’aire i dels residus recollits.
Així mateix, anualment, es preveu un estalvi de més de 5 milions de litres d’aigua, la producció de 18 tones de compost, l’estalvi de més de 500 Kwh d’energia i la reducció d’emissions de 250 tones de CO2. Els projectes de recollida selectiva de residus Porta a Porta fa temps que s’estan implantant amb èxit a Europa: Berlín, Milà, Munic o Londres estan entre les ciutats més destacades. I a Catalunya ja són més de 100 els municipis que han incorporat aquest sistema.
El projecte de recollida Porta a Porta al casc antic de Sarrià ha de ser l’exemple i la referència per anar estenent aquest model imprescindible a altres barris de Barcelona.
Carme Rocamora (CarmeCRS)
Després d’uns mesos com a regidor a Sarrià – Sant Gervasi, Jaume Asens (Barcelona en Comú), ens ha obert les portes de casa seva. La primera imatge, una bicicleta groga i blanca. Ha estat un any força complicat pel tinent d’alcalde de Barcelona. Va ser nomenat regidor del districte i en paral·lel va haver d’agafar la baixa per una malaltia prou important. De fet, encara no està recuperat del tot, però intenta complir tant com pot amb la seva agenda política.
El seu segon cognom, Llodrà, ens descobreix orígens mallorquins. La seva mare va néixer a Manacor però es va traslladar a Barcelona. Asens va créixer a la Bonanova i un cop emancipat va anar a viure al barri de la Ribera, després a l’Eixample. Amb melancolia, explica que un és d’on estiueja i recorda estius preciosos de camp, d’hort a casa dels avis i de mar a l’illa de Mallorca. No descarta anar-hi a viure d’aquí a uns anys i trencar així amb el frenesí barceloní.
Parlant amb ell, veus que això de l’empatia és cosa seva, apresa, sobretot, de la filosofia de la qual es va impregnar a la universitat. Tot i portar-lo al límit, li costa criticar l’oposició. En canvi, d’autocrítica, dosis senceres i molta modèstia. Parla poc de les conquestes que ha aconseguit en la seva marcada trajectòria com a advocat en defensa dels drets humans i els moviments socials.
Quins records tens del barri?
El meu vincle amb el districte és aquella idea de Machado que la infància són records d’un pati de Sevilla amb un llimoner. Recordo els jardins del districte, com el de la Tamarita, frondosos, plens de vegetació desbordant, escenaris on jugàvem i ens explicàvem secrets d’infants. Anys després, llegint a Mercè Rodoreda, vaig reviure aquests records amb les descripcions que ella feia tan bé. És en autores com ella que veig que cal posar en relleu la història literària que té aquest districte. Hi vivien Foix, Brossa, García Màrquez, Montserrat Roig hi estudiava…I un dels meus poetes preferits, Gil de Biedman, era un habitual del bar Pippermint. Molts d’ells s’inspiraven en aquests jardins noucentistes, plens de llocs secrets, aire net, pau i tranquil·litat. Ara que en sóc regidor tinc la sort de redescobrir-ho.
La teva educació no va ser convencional
Vaig estudiar al Decroly i al Sant Gregori de Galí, dos referents de l’Escola Moderna que trenquen vells dogmes i motllos pedagògics. Decroly s’inspirava amb Rosseau i defensava que l’escola havia de ser pels infants, i no ells per l’escola. Allà teníem equips que funcionaven com partits polítics i cada tres mesos hi havia eleccions. L’equip que les guanyava, governava l’escola i tenia responsabilitats. Quan fèiem aquestes eleccions teníem l’oportunitat d’exposar les queixes cap al professorat. Si la font estava trencada, reclamàvem que l’arreglessin. Ara que ho veig amb perspectiva m’adono de com era d’important que nens tan petits integréssim tots aquests conceptes. Veig la importància de l’educació com a motor de canvi, de la necessitat de crear ciutadans actius i crítics com remarcava Ferrer i Guàrdia, amic de Decroly. Mentre a la Segona República s’obrien biblioteques, ateneus, i escoles Franco les tancava, assassinava mestres i cremava llibres. Hi pensava fa un parell de setmanes quan vaig anar com a regidor a l’audiència pública per discutir amb nens i nenes de tres col·legis del districte sobre el futur del zoo.
Per què decideixes estudiar Dret i després Filosofia o Polítiques?
Estudio Dret perquè veig que pot ser una eina per combatre les injustícies i defensar els vulnerables, oprimits o perseguits. Però la gent que només estudia dret té el risc de quedar-se amb una visió molt estreta, poc històrica, acrítica, de la realitat. La meva autèntica vocació era la Filosofia. La carrera em va servir per aprendre a dubtar i empatitzar entenent el món a través dels ulls de cada pensador. Va ser un antídot contra el fanatisme i el dogmatisme. Canviar d’opinió i modular els teus judicis, intentar que no siguin categòrics, és molt sa. Polítiques, en canvi, em va servir per aterrar idees filosòfics en el debat polític.
Quin dia et planteges deixar l’advocacia per passar al front polític?
La meva vida d’advocat transcorre entre comissaries, presons, jutjats i al carrer, perquè els drets humans també es defensen des d’allà. És així com tinc vincle amb tot tipus d’entitats i moviments socials. I és després del 15M que prenem consciència que en un context de crisis és necessari traslladar part de les lluites a les institucions.
Estàs content d’aquest pas?
Estic content amb la irrupció que suposem perquè fa trontollar el mapa hegemònic dels últims 30 anys. I a Barcelona, pensàvem que feia falta un canvi d’agenda política, un pla de rescat per fer la ciutat més prospera i cohesionada. També volíem una forma de fer diferent amb mandats limitats, codis ètics, limitacions de sou…Però governar una ciutat com Barcelona amb 11 regidors no és fàcil. Vam aixecar molta il·lusió i aquest fet ens ha generat molta pressió ambiental. De fet, el nostre principal competidor són les elevades expectatives que ens vam fixar. En aquest districte encara és més difícil tot plegat. Tenim 2 consellers de 19. Es aquí on vam treure pitjors resultats electorals i estem més obligats a buscar consensos.
Què és el que menys t’agrada d’aquesta feina?
Una de les coses que més greu em sap és la lluita partidista, que es posin les ambicions o interessos personals per sobre de l’interès general. Hi ha debats deshonestos entre regidors, amb una estratègia de desgast de l’adversari sense miraments. A vegades es diu una cosa al despatx i es fa la contraria al Ple. En canvi, en els districtes hi ha un ambient més sa.
Què en penses de l’oposició política que s’està fent al barri en temes com els carrils bici o l’accés dels gossos als parcs?
L’oposició agafa qualsevol queixa veïnal per utilitzar-la contra el govern però no permetre gossos al Turó Parc era una demanda de l’associació de veïns. Si no l’haguéssim atès, segurament estarien dient el contrari. De fet, crec que Trias en l’anterior mandat no volia gossos al parc.
L’accés dels gossos al Turó Parc, no creus que s’hauria pogut sotmetre a votació popular?
Joan Margarit, que és veí, en un dels seus poemes descrivia fa temps el parc com un espai idíl·lic, noucentista, tranquil… i això ja no és així, s’ha degradat. Crec que cal recuperar el parc pels veïns. Una presència cada cop més gran de gossos destruïxen la vegetació i ho fa incompatible. Però més enllà del que jo pensi, sí que podria ser un tema per sotmetre a les urnes en el futur. Amb els nous mecanismes de participació, els veïns, si recullen un nombre determinat de signatures, poden fer que aquest tema entri en les consultes ciutadanes. En els darrers 30 anys només s’ha fet la consulta de la Diagonal. Volem revertir-ho i fer com les ciutats suïsses. Per això vam aprovar una norma que preveu una setmana de consultes al maig de cada any. Tot i això, sobre el parc es van fer moltes sessions obertes amb els veïns.
Van ser sessions sense massa participació
Això que dius és un dels grans reptes que ens hem fixat, perquè és veritat que existeix el risc de fer una participació edulcorada. Ens hem d’esforçar encara més a fer que la gent participi i obtenir la màxima pluralitat possible. Penso, però, que l’ideal seria que la gent participés en els projectes abans que les mesures es posessin en marxa. Queixar-se després sense haver participat és una mica injust per aquells que sí ho han fet. Sigui com sigui, ara treballarem per dignificar els espais alternatius al Turó Parc que hem fet com a zona d’esbarjo caní.
Amb els gossos, la recollida selectiva d’escombraries o bé els carrils bici, us heu trobat amb moltes resistències, potser fruit d’una mala comunicació a l’hora d’explicar els canvis
T’ho reconec. En aquests temes volem apropar-nos a ciutats europees com Paris, Oslo, Amsterdam o Copenhagen però és un gran canvi cultural i hem de millorar la comunicació. Amb el carril bici ja ho hem dit, fins que la xarxa no estigui implementada del tot no es podrà entendre el sentit de certs carrils. Serà llavors el moment per fer balanç. Això sí des d’una perspectiva global, no microlocalista, perquè és una infraestructura de ciutat. A més hi ha gent que vol viure sense contaminació atmosfèrica o no vol bicis a la vorera però alhora no està disposada a assumir cap canvi. El mateix va passar a l’inici amb la recollida selectiva, que creava resistències, però ara és un orgull com està funcionant i diu molt del barri, del seu grau de compromís amb l’espai públic.
La reforma del carrer Balmes, Major de Sarrià, el Mercat de Vallvidrera… Les grans obres del districte no són propostes vostres. Teniu assignatures pendents amb Sarrià – Sant Gervasi?
És cert que hem invertit menys que en altres zones més desfavorides, però la marginació pressupostària cap al districte no ve del nostre mandat, sinó de molt abans. Malgrat això, hem intentat que els projectes iniciats s’acabin i per altra banda en lloc d’apostar per projectes de totxo, hem desenvolupat projectes més socials al districte, com el PIAD, el Radars, els camins escolars… Al districte hi ha pobresa però està molt invisibilitzada, gent gran aïllada i sola que necessita projectes com el de Radars.
Al vostre programa dèieu que Vil·la Urània havia de tenir una gestió completament ciutadana. Al final ha quedat en una gestió on també participa l’administració. Com creieu que ha de ser el model de gestió d’aquest tipus d’espais?
Vil·la Urània ha quedat amb un model de gestió que és el que han decidit les parts implicades, és un projecte bonic de sinergies entre associacions de diferents camps. Tot i això, si volguessin canviar el model, sempre estem oberts. Una de les primeres coses que he fet des que vaig entrar de regidor ha estat reunir-me amb associacions com Casa Orlandai o la Sarrianenca… A totes elles les seguirem escoltant i intentarem buscar la millor gestió que puguin i vulguin tenir. Realment el teixit associatiu del barri és més fort del que molts ens imaginàvem.
Del barri han sortit personalitats amb una marcada trajectòria política, tant de dretes com d’esquerres: Jordi Pujol, Artur Mas, Pasqual Maragall… Quina lectura sociològica en fas?
Crec que té a veure amb què durant èpoques l’esfera política catalana ha procedit de les classes benestants de barris com el de Sarrià. Tenien un accés més fàcil a la cultura i als llocs de poder. Però això ara ha canviat, la prova evident som nosaltres, que quan vam arribar la gent del poder no ens tenia a la seva agenda, no érem de les 100 famílies, érem nous i ens miraven amb recel, com intrusos d’un club selecte on per entrar-hi has de tenir determinats padrins i una determinada carrera política. Nosaltres venim de la societat civil i dels moviments socials.
Acabem així una entrevista on tenim la intenció que els veïns es puguin acostar més al regidor del seu districte i a les explicacions que fa davant mesures que han causat moltes resistències. Esperem que el regidor es trobi bé i que amb la calma que es mereix pugui redescobrir i gaudir un cop més els màgics espais del nostre districte. I esperem, també, que els veïns es puguin sentir seves mesures com les dels carrils bici, la recollida selectiva d’escombraries o bé la preservació dels parcs, tenint en compte que la seva intenció no és cap més que cuidar i estimar la ciutat en la que vivim i en la que viuran les generacions futures. Serà feina dels que les executen fer que les integrem i ens hi sentim còmodes.
Us informem que la nostra companya Raquel Prado ha deixat el càrrec de consellera per motius personals i professionals, i ha estat substituïda per la Paula Kuffer, que ja s’està presentant en els diferents actes del districte i consells de barri que s’estan realitzant aquests dies. Volem acomiadar i donar les gràcies a la Raquel per la feina feta durant aquests mesos i desitjar-li el millor en aquesta nova etapa.
Així mateix, a causa d’aquesta reestructuració interna, aquest cop no podem enviar la informació de l’activitat de l’equip de govern, que reprendrem en les properes comunicacions.
Us informem també que el proper diumenge 10 de juny ens podreu trobar a la plaça de Sarrià d’11 a 14 h, on podreu trobar informació sobre el que hem fet en polítiques d’habitatge, de mobilitat i també tindrem un punt d’intercanvi de llibres… us hi esperem!
Properes convocatòries
Propera assemblea: dilluns 11 de juny, 19 h, Vil·la Urània
Propers Consells de Barri:
– Dimecres, 6 de juny – Sant Gervasi – la Bonanova, 18.30 h, Centre Cívic Vil·la Florida (carrer Muntaner, 544).
– Dimecres, 12 de juny – Sant Gervasi – Galvany, 18.30 h, Casa Sagnier (carrer Brusi, 61).
– Dijous, 14 de juny – Les Tres Torres, 18.30 h, Biblioteca Clarà (carrer del Dr. Carulla, 22-24).
Audiència pública: 26 de juny, 18:30 h, lloc a determinar
Darreres novetats al districte
Us informem que ja es pot consultar el projecte de reurbanització de la part alta del carrer Major de Sarrià, el període d’al·legacions del qual finalitza el 21 de juny.
Podeu veure el projecte complet a: https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/ca_ES/notice.pscp?idDoc=31665399&reqCode=viewCn&idCap=16191063&
En el marc dels consells de barri que s’estan duent a terme aquest dies, s’està presentant el pla de mobilitat del districte, una de les principals mesures del nostre programa. Us animem a participar en els consells que queden per fer, en els quals es dona una visió global del districte, i de cada barri s’informa més concretament sobre les mesures previstes i la seva mobilitat.
Ja fa 15 setmanes de la implantació de la recollida selectiva de residus Porta a Porta a Sarrià, i continuen mantenint-se les bones dades de les setmanes anteriors, amb una selecció de residus del voltant del 60 % i uns 7500 kg setmanals de recollida orgànica d’alta qualitat. Recordem que abans de la implantació del nou sistema, la recollida orgànica setmanal no arribava als 700 kg, i la selecció de residus era d’un 19 %.
Finalment us informem que ja estan en marxa les obres per fer accessible l’estació de metro de Vallcarca, molt usada pel veïnat del Putxet. Els treballs es divideixen en dues fases, i ha començat la primera, que habilitarà un ascensor del vestíbul a l’andana. La segona fase connectarà l’avinguda de Vallcarca amb República Argentina.
|
|
|
|
El districte de Sarrià – Sant Gervasi està treballant en dos projectes molt importants i que responen a una demanda antiga de gran part del veïnat. Es tracta de la reforma del carrer Balmes entre la plaça Molina i la plaça Joaquim Folguera, en fase final de redacció del projecte executiu, i de l’avinguda Príncep d’Astúries, que ja està en obres des d’aquest mes de març.
Les dues mesures tenen un objectiu comú: convertir uns carrers que avui estan principalment dedicats al trànsit viari i que moltes vegades es converteixen en fronteres entre els barris en unes vies més amables on l’espai per a les persones guanyi terreny, integrant-les en el seu entorn, mantenint o millorant el transport públic i cercant solucions tècniques perquè la necessària reducció del trànsit privat en aquestes vies no impacti negativament en els carrers veïns.
En tots dos casos, això suposa evidentment que s’eixamplaran les voreres, que es milloraran i s’incrementaran els passos de vianants, entre els quals hi haurà menys distància, i que s’estendrà la continuïtat de les voreres a nombroses interseccions amb els carrers per donar prioritat al vianant. La nova distribució d’aquestes vies i l’espai guanyat permetrà que hi hagi noves zones d’estada, més mobiliari urbà, més verd, més arbres, parades de transport públic més còmodes i noves zones perquè les motocicletes aparquin a la calçada. Aquestes intervencions també han de servir per impulsar el comerç existent i facilitar la creació de nous establiments, per així revitalitzar l’activitat comercial.
L’eixamplament de les voreres implica una disminució de l’espai destinat al trànsit privat, mesura que va en consonància amb la necessitat de reduir el soroll i la contaminació, que avui es troba força per sobre dels límits màxims establerts per la Unió Europea i l’Organització Mundial de la Salut.
Avançar en aquesta direcció no està mai exempta de conflicte, ja que qualsevol canvi de fons als nostres carrers acaba afectant els costums diaris de molts veïns i veïnes. Per aquesta raó i per tenir en compte totes les afectacions, s’han fet els estudis de mobilitat pertinents, que inclouen el detall dels fluxos actuals i futurs de trànsit en tots dos carrers, tant de pujada com de baixada, la capacitat d’absorció dels carrers veïns i les possibilitats de redistribució de tot tipus de serveis viaris.
Esperem que ben aviat puguem començar a gaudir conjuntament d’unes noves vies més tranquil•les i saludables per encaminar-nos cada cop més cap a una ciutat més amable i humana.
Joan Manel del Llano, consller de Barcelona en Comú SSG
|
|
|
|
http://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads/2018/03/180307-Np-Porta-a-Porta-balanç-MIQFXn.pdf
Trobada amb la Lucía Martín: Què fan els Comuns al Congrés dels Diputats?
El proper divendres 16 de març farem una trobada amb la Lucía Martín, portaveu al Congrés d’En Comú Podem, que vindrà a explicar-nos la tasca que hi estan duent a terme. Serà a les 18.30 h, a la Casa Orlandai, Sarrià i, en acabar farem un vermut.
Pel que fa als seminaris de formació de BComú SSG, us informem de les dates i els ponents:
– Dimecres 14 març: “Federalisme i Confederalisme” Joan Botella, 19 h, Vil·la Urània
– Dijous 22 març: “El programa territorial de Catalunya en Comú” Paola lo Cascio i Marc Parés. 19 h, Casa Orlandai.
Properes convocatòries
– Plenari de Districte: dimecres, 7 de març , a les 19.00 h, a la seu del Districte (pl. Consell de la Vila, 7)
– Inauguració de l’Espai Vil·la Urània: 9 de març, 17.30 h amb la presència de l’alcaldessa, Ada Colau
Propera assemblea BComú SSG
La propera assemblea plenària del districte serà el dilluns 12 de març a les 19 h a la Vil·la Urània. Si hi voleu assistir per primer cop, no dubteu a enviar-nos un correu per tal que us puguem fer l’acollida.
Activitat del conseller/era de BComú al districte
1-F: Reunió “Recta final de Pobresa Energètica – Coordinació districtes”
La consellera Prado va assistir a aquesta reunió, en què es va parlar de les accions a portar a terme durant l’any 2018 en aquesta matèria i es van compartir iniciatives implementades a diversos barris.
1-F: Comissió de Seguiment del Consell de Barri de Vallvidrera, Tibidabo, Les Planes
El conseller del Llano i l’adjunta al regidor, Inés Garriga, van assistir a aquesta reunió preparatòria del consell de barri del 15 de febrer.
2-F: Reunió amb les entitats del barri de Sant Gervasi – La Bonanova
La consellera Prado es va reunir amb aquestes entitats per comentar i repassar els temes principals del barri.
2-F: Reunió de presentació del projecte “Dades x Dones”
El conseller del Llano i la consellera Prado, junt amb tècniques del Districte i representants de la Plataforma Catalana de Suport al Lobby Europeu de Dones, van assistir a aquesta reunió del projecte, que pretén poder dinamitzar i promoure l’economia de les cures.https://dadesxdones.iniciativabarcelonaopendata.cat
5-F: Inauguració de l’Any Panikkar
La consellera Prado va assistir a la inauguració de l’Any Panikkar al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Familiars, amics i experts van presentar la figura d’aquest barceloní universal tant a nivell personal com intel·lectual.
6-F: Reunió al Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola
El conseller del Llano junt amb el director de l’Oficina de Collserola es van reunir amb el director del Consorci per compartir projectes de futur.
6-F: Reunió amb l’IES Montserrat
La consellera Prado es va reunir amb l’IES Montserrat, tal com ha fet amb la resta de centres del districte, per conèixer-ne l’equip directiu i les necessitats.
6-F: Comissió de seguiment extraordinària del Barri de Sarrià
La consellera Prado va presidir aquesta sessió, en la qual es va constituir el grup de treball del projecte Porta a Porta i es va presentar el projecte d’obres de pacificació de la part alta de Major de Sarrià.
7-F: Consell de Barri de Sant Gervasi – La Bonanova
La consellera Prado va presidir aquest consell, en què es va fer un seguiment de les accions del PAD, i l’AV de Sant Gervasi de Cassoles va presentar les seves activitats i propostes per al barri.
7-F: Sessió informativa del projecte de recollida de brossa selectiva porta a porta
El conseller del Llano, junt amb tècnics del Districte i de l’Ajuntament, van presentar el nou sistema de recollida de brossa selectiva de Sarrià.
8-F: Reunió final prèvia a la posada en marxa del projecte Porta a Porta
La consellera Prado va assistir aquesta reunió amb tots el personal tècnic municipal involucrat.
9-F: Reunió amb la plataforma Riera de Cassoles
El conseller del Llano i la consellera homòloga de Gràcia, junt amb tècnics de l’àrea de Participació, es van reunir amb aquesta plataforma, que vol canviar el nom de l’Av. Príncep d’Astúries, per assessorar-la sobre el millor camí per avançar en aquest objectiu.
9-F: Trobada amb el Centro Asturiano
La consellera Prado va visitar el Centro Asturiano per tal de discutir amb el seu president els projectes i necessitats de l’entitat.
9-F: Taula Territorial
Nova sessió de coordinació entre els districtes, en què van assistir el conseller del Llano i l’adjunta al regidor, Inés Garriga.
12-F: Trobada de Consellers/eres de Infància, Joventut i Educació
La consellera Prado va participar en aquesta sessió per tal de comentar les propostes i polítiques a posar en marxa o consolidar durant el darrer any de mandat.
13-F: Reunió amb la Comissionada d’Immigració, Interculturalitat i Diversitat
La consellera Prado es va reunir amb la comissionada Lola López per tal de comentar els projectes del Districte de Sarrià – Sant Gervasi.
13-F: Reunions amb els presidents de l’AV de Mas Guimbau i de la Font del Mont
El conseller del Llano junt amb el director de l’Oficina de Collserola es van reunir amb tots dos presidents per compartir les diferents qüestions que afecten a aquests dos barris.
13-F: Consell de Dones del Districte
Nova sessions del Consell de Dones, presidit pel conseller del Llano, en què es va parlar de l’edició d’enguany de la Medalla de la Dona i de la possibilitat de posar noms de dona a espais del districte actualment sense nom.
14-F: Reunió amb el Comissionat de Memòria Històrica
La consellera Prado es va reunir amb el comissionat Ricard Vinyes i una representació de famílies de l’Escola Italiana de Barcelona, amb l’objectiu de conèixer les iniciatives educatives i culturals que proposa aquesta comunitat per la commemoració dels 80 anys dels bombardejos de Barcelona.
14-F: Visita al barri de Vallvidrera, Tibidabo, Les Planes
El conseller del Llano junt amb el director de l’Oficina de Collserola van fer una visita sobre el territori d’aquest barri
14-F: Visita al carrer Vilana
El regidor Asens, l’adjunta al regidor, Inés Garriga, el conseller del Llano, junt amb el gerent del Districte, van visitar aquest carrer recentment reformat i es van presentar als directius del Col·legi de Metges.
14-F/19-F/21-F: Sessions informatives sobre el Procés de Preinscripció Escolar
La consellera Prado va presentar aquestes sessions informatives a l’Espai Vil·la Urània, en què van assistir més de 130 de famílies.
15-F: Presentació del pla de mobilitat del Districte
Presentació tècnica a l’equip de govern de la feina feta fins al moment.
15-F: Consell de Barri de Vallvidrera, Tibidabo, Les Planes
Consell presidit pel conseller del Llano en què va haver el relleu en la vicepresidència del consell, es va presentar el projecte del mercat de Vallvidrera i es van presentar les inversions previstes per a enguany.
19-F: Reunió introductòria del Programa Superilles, amb l’assistència del conseller del Llano i la consellera Prado
19-F: Comissió Consultiva de Drets Socials, Cultura, Esports, Educació, Innovació i Promoció Econòmica, presidida per la consellera Prado
20-F: Comissió consultiva d’Ecologia, Urbanisme, Mobilitat i Seguretat, presidida pel conseller del Llano
20-F: Taula d’Habitatge del Districte
Reunió de treball de l’equip de govern i de tècnics del Districte per tractar les principals qüestions referents a habitatge al districte.
21-F: Audiència Pública
Tot l’equip de govern va contestar les diferents preguntes plantejades pel veïnat.
22-F: Reunió amb la gerent de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona
La consellera Prado es va reunir amb la gerent per tal de treballar la planificació escolar del districte.
26-F: Reunió sobre nous projectes d’economia social i solidària al districte
La consellera Prado, el conseller del Llano, l’adjunta al regidor, Inés Garriga, junt amb tècnics del districte i de Barcelona Activa, es van reunir per tractar noves iniciatives d’economia social i solidària per al jovent.
26-F: Reunió de preparació per a nevades
El conseller del Llano, l’adjunta al regidor, Inés Garriga, el director de l’Oficina de Collserola i els responsables de l’Ajuntament en episodis de nevades, es van reunir amb els representants veïnals dels nuclis de muntanya per treballar la gestió de la nevada prevista.
26-F: Reunió amb l’Associació de Veïns de Mas Sauró
El conseller del Llano es va reunir amb representants d’aquesta associació per conèixer les seves necessitats.
27-F: Reunió amb el director de l’Escola Estimia
La consellera Prado es va reunir amb el director de l’Escola per conèixer els seus projectes i necessitats.
27-F: Reunió sobre agricultura urbana
El conseller del Llano i tècnics del Districte i de l’Ajuntament es van reunir per parlar de l’estratègia per estendre el verd urbà a la ciutat.
28-F: Plenari de la Taula de Mobilitat Turística, amb l’assistència de la consellera Prado.
1-M: Grup de treball del projecte Porta a Porta
La consellera Prado va presidir aquest grup de treball, encarregat de valorar la implantació del projecte i plantejar-hi millores.
1-M: Visita al dipòsit de les Nebuloses
El conseller del Llano i el director de l’Oficina de Collserola van visitar el dipòsit d’aigua de les Nebuloses, al nucli del Rectoret
2-M: Acte de recepció de les colles de Sant Medir
El regidor Jaume Asens, l’adjunta al regidor i el conseller del Llano van ser presents en aquest acte de recepció de les colles de Sant Medir.