En aquest últim any la lluita en defensa del Parc de l’Oreneta ha estat la mobilització més important que hi ha hagut a Sarrià. Tot seguit resumiré el desenvolupament de la lluita i després hi faré algunes reflexions personals.

En el blog de la Plataforma, https://plataformadefensemloreneta.wordpress.com/, es pot trobar tota la informació sobre les accions que s’han portat a terme i tots els documents, articles de premsa, imatges, etc.

La Plataforma Defensem el Parc de l’Oreneta

Al juliol del 2014 un grup de veïns es va assabentar que l’Ajuntament havia aprovat inicialment un projecte per construir 30 habitatges de luxe en terreny que forma part del Parc de l’Oreneta. Aquest projecte era el resultat d’un acord entre l’Ajuntament i la promotora Núñez i Navarro. Aquesta empresa cediria dues masies (l’antiga Clínica Ripoll, a Sant Gervasi-Galvany​, i Torre Garcini, al Guinardó), que es destinarien a equipaments públics, i a canvi l’Ajuntament li transferiria una superfície per edificar dins del Parc de l’Oreneta, tocant al carrer Montevideo.

Després de manifestar-nos en contra del projecte en el Plenari del Districte de començaments de juliol, aquest grup va convocar una assemblea al mateix parc. Hi van assistir unes trenta persones, i es va constituir la Plataforma Defensem el Parc de l’Oreneta. De seguida es va començar a demanar firmes d’adhesió a un manifest en què es deia:

Un grup de veïnes i veïns estem decidits a aturar aquest projecte perquè urbanitza i privatitza una part de l’actual Parc de l’Oreneta, que és un espai públic on hi ha una vegetació forestal, què és continuació del Parc Natural de Collserola. Evidentment estem a favor que es guanyin per a ús públic les esmentades masies, però no a qualsevol preu.

També es reivindicaven els següents punts:

1. No a la privatització i urbanització d’una part del Parc del Castell de l’Oreneta. Aquest espai forestal és un patrimoni d’alt valor ecològic de tota la ciutat de Barcelona i volem que se’n garanteixi la seva protecció íntegra.

2. Que es destini a ús públic la Torre Garcini al Guinardó i Can Ripoll a Sant Gervasi-Galvany, d’acord amb les reivindicacions dels veïns, mitjançant un procediment que no perjudiqui els interessos generals de la ciutat.

Per portar endavant l’acord amb Núñez i Navarro, el govern municipal va aprovar inicialment una modificació del Pla General Metropolità (vegeu al blog: l’acord i la proposta de modificació) que es va exposar públicament per fer al·legacions, amb un període que acabava el 12 de setembre.

La Plataforma va redactar unes al·legacions en què es defensaven els dos punts reivindicatius i que es van aprovar en una assemblea veïnal. Com que la Plataforma no tenia entitat jurídica, 46 persones les van entregar a títol individual. Al mateix temps, van presentar al·legacions molt semblants la Plataforma, la FVAB, i els grups municipals del PSC, ICV-Euia, i ERC. La junta de l’Associació de Veïns de Sarrià no es va adherir a la Plataforma i va presentar unes al·legacions en què no es pronunciava de forma clara en contra de la urbanització del Parc.

A la tardor es va estendre molt la lluita amb la presència constant de la Plataforma al carrer en cercaviles, caminades fins al parc… I especialment en molts dels actes de la festa major. A finals de novembre, s’havien adherit a la reivindicació 38 entitats i 3414 persones.

Finalment, el 20 de novembre la Comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient de l’Ajuntament va aprovar per unanimitat de tots els grups la següent proposició:

Instar al govern municipal a portar, en el termini de dos mesos, una solució que garanteixi que l’espai avui edificable del c/ Montevideo 33-53 es qualifiqui amb clau 6 per la preservació com a parc, mantenint la proposta de qualificació del planejament a tràmit pels solars dels carrers Alfons XII 49-51 (Can Ripoll) i del Xiprer 40-42 (Torre Garcini), en la intenció que aquests dos solars en un futur esdevinguin equipaments municipals en la seva totalitat.

És a dir, quan aquest acord es materialitzi, no solament no es construirà a la zona del Parc que toca al carrer Montevideo, sinó que es qualificarà com a parc perquè esdevingui de dret el que ja és de fet. Alhora, Can Ripoll i Torre Garcini seran equipaments municipals d’acord amb les reivindicacions del veïnat.

La Plataforma es va crear precisament per reivindicar aquests punts i per tant aquest acord és una victòria resultat de la mobilització ciutadana.

Fins al dia d’avui, però, encara no s’ha fet realitat i cal mantenir-se vigilant per tal que es porti a terme de tal manera que es preservi sempre l’interès general de la ciutat.

Reflexions per guanyar Barcelona En Comú

Fins aquí la crònica breu del que ha sigut la mobilització de la Plataforma. El que segueix són unes reflexions personals que faig en nom propi, no com a membre de la Plataforma sinó com a adherit a Barcelona En Comú.

1. L’intent d’edificar al Parc de l’Oreneta forma part de la pressió constant que pateix el Parc natural de Collserola des de fa anys. A tota la part de ciutat, des de Pedralbes a Nou Barris, que toca la muntanya hi ha, des de fa anys, intents per fer créixer la ciutat cap amunt.

Un nou govern municipal com el que volem hauria de tenir un criteri clar al respecte, que no pot ser altre que aturar les noves edificacions i planificar amb criteris ecològics la zona de transició entre la ciutat i el parc natural.

2. El cas de l’Oreneta mostra que la gent ha de tenir la confiança que els polítics i els tècnics que negocien amb les promotores privades defensen realment els interessos de la ciutat; i que no hi hagi cap sospita, no solament de corrupció, sinó de feblesa en la negociació. Necessitem honestedat i competència en les persones que portin la gestió urbanística.

3. La participació i la mobilització ciutadanes són fonamentals. Sense mobilització no s’hauria aturat la construcció al Parc. Hi hagi el govern que hi hagi cal que la ciutadania es mantingui atenta.

La direcció actual de l’Associació de Veïns no ha estat al capdavant d’una reivindicació que li pertocava, culminant una trajectòria d’inoperància i sectarisme (per exemple, es va desvincular de la FAVB). Però la lluita de l’Oreneta ha estat un revulsiu, i ha mostrat que s’ha de redreçar l’Associació per a que torni a ser un lloc unitari de participació ciutadana.

4. Quins poden ser els motius de l’ampli suport que ha tingut la mobilització? N’apunto dos:

D’una banda, el caràcter mateix d’allò que es reivindicava: destruir un parc per edificar-hi no té sentit si hi ha altres terrenys alternatius per fer la permuta, com finalment ha reconegut l’equip de govern. En això hi pot estar d’acord gairebé tothom.

De l’altra, que la Plataforma ha intentat actuar amb rigor plantejant el conflicte des del primer moment com una qüestió de ciutat, i no solament com una defensa particularista d’un espai del barri. Sap greu dir-ho, però no ha estat sempre així en els altres barris afectats.

Tot plegat em fa pensar que el projecte d’una Barcelona En Comú pot ser atractiu per a molta gent que està farta de la prepotència dels actuals governants, dels obstacles a la participació ciutadana, de la privatització dels béns públics…

I que val la pena intentar fer les coses d’una altra manera.

Manel Pau