La sala d’actes de la biblioteca Joan Maragall va ser l’escenari on el comissionat d’educació i universitats de l’ajuntament de Barcelona Miquel Àngel Essomba va conversar amb els veïns i veïnes de Sarrià Sant Gervasi sobre quines son les idees que inspiren les grans línies amb que el govern municipal aborda el repte educatiu de la nostra ciutat.
El comissionat va parlar dels dos pilars fonamentals de les polítiques educatives d’aquest govern municipal: la correcció necessària de les desigualtats socials i entendre l’educació com un patrimoni col∙lectiu que cal gestionat democràticament amb la ciutadania. Per fer-ho cal el reforçament de la seva participació en els Consells Escolars, retornant-los el poder decisori que la LOMCE els ha tret. El comissionat va explicar el desplegament de la política educativa de l’Ajuntament a traves de 5 eixos estratègics que s’inspiren en 3 principis: educació per tothom, educació al llarg de la vida i educació digne.
El primer eix estratègic és el d’assegurar els equipaments necessaris per a que qualsevol infant entre 0 i 18 anys tingui garantit l’accés a un ensenyament de qualitat que li permeti el seu ple desenvolupament. Va reconèixer que queda molt per fer però que s’està fent un gran esforç. Va mencionar que en aquest mandat es posaran en marxa 10 Escoles Bressol als districtes que més ho necessiten, com l’Eixample, 12 nous equipaments en el tram obligatori 616: 3 institus-escola , 3 instituts de secundària i 6 escoles de primària als districtes on hi ha més demanda. També va mencionar la dotació extraordinària de 3 milions d’euros per a 144 projectes de centres que han permès cobrir sortides d’alumnes sense recursos econòmics, activitats i compres de materials.
El segon eix es garantir una educació al llarg de la vida i es centra a l’àmbit dels ensenyaments post-obligatoris. Va mencionar la creació una taula amb les entitats d’iniciativa social expertes per construir un model específic d’escoles de segones oportunitats educatives, pensades pels més de mil joves que cada any surten del sistema obligatori sense el graduat escolar, no per a fer repeticions, sinó per recuperar, amb una bona orientació psicopedagògica, l’autoestima educativa lesionada potser des de fa molt de temps. Igualment, es va mostrar a favor de l’Escola Inclusiva post-obligatòria i de corregir l’actual situació de les Escoles Especials, especialment de les 8 que son públiques, ja que aquestes no tenen oferta post-obligatòria. Per canviar aquesta situació, el comissionat es va comprometre a obrir un centre d’Educació Especial destinat als ensenyaments post-obligatoris abans d’acabar el mandat.
El tercer eix estratègic pel comissionat es el de la formació d’adults. L’objectiu seria assegurar que qualsevol persona de més de 25 anys pugui tenir accés a una educació de qualitat. El diagnòstic actual de les Escoles d’Adults es insatisfactori, no s’arriben a cobrir les places ofertades. Cal innovar i es promocionarà la matrícula. S’estan fent noves experiències pilot i el comissionat es compromet a seguir treballant per donar un tomb a aquesta situació.
Respecte a la Universitat, hi ha en marxa polítiques per a fer de Barcelona una ciutat de construcció de coneixement, on la intel∙ligència i la recerca acadèmica aportin la capacitat d’obrir el camp econòmic de manera sostenible i que permetin reequilibrar el model productiu actual basat en la construcció i el turisme. Aquesta política s’implementa a traves del Consell Assessor Municipal d’Universitats (CAMU) en un procés participatiu.
Per concloure aquest eix d’educació al llarg de la vida, Essomba es va referir a la voluntat d’ampliar les tasques dels centres escolars, per aprofitar la seva diversitat i esdevenir centres educatius també per adults on es puguin desenvolupar projectes d’aprenentatge, per exemple d’idiomes.
Com a quarta línea estratègica, el comissionat es va centrar en la innovació pedagògica i en el 2025% ,dels més de 11.000 professionals de l’educació que treballen a Barcelona, que lideren la innovació als seus centres. Per a ells, reconeixement i recursos. Es va referir al moviment Escola Nova 21 com quelcom positiu que ha generat il∙lusió, però insuficient perquè la innovació no pot ser només per a una élite d’escoles seleccionades sinó que ha d’arribar a tothom. L’Ajuntament ha encarregat al Consorci d’Educació de Barcelona la tasca de fer arribar aquest procés d’innovació a totes les escoles en un termini de tres anys. L’equitat ha d’acompanyar a la innovació de manera que qualsevol alumne independentment de la seva ubicació i recursos econòmics pugui tenir l’educació necessària pel seu futur. Per ferho possible s’ha creat un programa anomenat Xarxes pel Canvi Educatiu que agrupa a 150 centres, 110 de les quals provenen del moviment Escola Nova 21, mes altres 40 provinents del programa Eines pel Canvi Educatiu impulsat pel Consorci, que treballen en xarxa com a condició per evitar una competitivitat entre centres que aboca al fracàs. La idea es fer de la col∙laboració en xarxa l’eina que permeti enfortir la qualitat educativa en cada territori concret.
Com a cinquè i últim eix estratègic, Essomba va parlar dels Projectes Educatius de Barri. Des de fa un any està en marxa un pla de xoc educatiu, amb una dotació de 19 milions d’euros, en els barris que més ho necessiten: Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Baró de Viver, Besos,… Aquest pla de xoc inclou la incorporació als centres educatius d’educadores i treballadores socials i de professionals de la salut mental, agreujada en els darrers anys. Un altre aspecte d’aquesta actuació en els barris es donar suport a l’educació en el lleure d’arrel comunitària que fa una gran feina educativa. Cal reforçar el model d’esplais basat en el voluntariat, ja que del contrari corre el perill de desaparèixer davant d’una professionalització creixent.
Igualment el pla educatiu de barri, amb la col∙laboració de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICB) ha impulsat una gran aliança de les arts i la cultura per posar la cultura a l’abast de la gent i comptarà amb la presència de dinamitzadors als barris.
Finalment aquests projectes inclouen la reforma profunda dels òrgans de participació, el Consell Escolar Municipal i els Consells Escolar de Districte per a que esdevinguin autèntics espais deliberatius i el lloc on desenvolupar polítiques educatives concretes.
En acabar el públic va fer preguntes en torn al Projecte Educatiu de Ciutat, al paper de les biblioteques, la Escola Inclusiva, la segregació a l’escola concertada, el futur de la doble xarxa publica i concertada . En la resposta, Essomba va fer referència a un informe sobre l’actual estat del PEC, va valorar las biblioteques com un dels pilars dels projectes educatius de barri, es va estendre en el compromís de reforma de les Escoles Especials, i respecte a la segregació, va explicar que l’Ajuntament està fent una nova gestió de la Matricula Viva que acabi amb la segregació d’alumnes estrangers i faci un tomb a la concentració del 80% d’aquest alumnat a l’escola pública. Respecte a la doble o triple xarxa (referit a escoles públiques que actuen com privades), l’important, segons ell, és que el Projecte Educatiu de Ciutat, de Districte i de Barri sigui un projecte autènticament públic, sense de cap tipus de discriminació.
Un pensament sobre “Parlem d’EDUCACIÓ, amb Miquel Àngel Essomba.”
Els comentaris estan tancats.
Em va semblar interessant una visió que desmonta els pilars tradicionals de on i com ha de situar-se el context educatiu. Es important la visió del transcurs de la vida quotidiana i de tot el trajecte vital. La confluencia de diverses professions relacionades amb les persones. En definitiva des – centrar molts conceptes tradicionals educatius.