Arxiu mensual: juny de 2017

Parlem d’EDUCACIÓ, amb Miquel Àngel Essomba.

La  sala d’actes de la biblioteca Joan Maragall va ser l’escenari on el comissionat  d’educació i universitats de l’ajuntament de Barcelona Miquel Àngel Essomba  va  conversar amb els veïns i veïnes de Sarrià Sant Gervasi sobre quines son les idees  que inspiren les grans línies amb que el govern municipal  aborda el repte educatiu de  la  nostra ciutat.
El comissionat va parlar dels dos pilars fonamentals de les polítiques educatives  d’aquest govern municipal: la correcció necessària de les desigualtats socials i   entendre l’educació com un patrimoni col∙lectiu que cal gestionat democràticament  amb la ciutadania. Per fer-ho cal  el reforçament de la seva participació en els Consells Escolars, retornant­-los el poder decisori que la LOMCE els  ha tret. El comissionat va  explicar el desplegament de la política educativa de l’Ajuntament a traves de 5 eixos  estratègics que s’inspiren en 3 principis: educació per tothom, educació al llarg de la  vida i educació digne.
El primer eix estratègic és el d’assegurar els equipaments necessaris per a que  qualsevol infant entre 0 i 18 anys tingui garantit l’accés a un ensenyament de qualitat  que li permeti el seu ple desenvolupament. Va reconèixer que queda molt per fer però  que s’està fent un gran esforç. Va mencionar que en aquest mandat es posaran en  marxa 10 Escoles Bressol als districtes que més ho necessiten, com l’Eixample, 12  nous equipaments en el tram obligatori 6­16: 3 institus­-escola , 3 instituts de  secundària i 6 escoles de primària als districtes on hi ha més demanda. També va  mencionar la dotació extraordinària de 3 milions d’euros per a 144 projectes de centres que han permès cobrir sortides d’alumnes sense recursos econòmics, activitats i  compres de materials.
El segon eix es  garantir una educació al llarg de la vida  i es centra a l’àmbit dels  ensenyaments post-obligatoris. Va mencionar la creació una taula amb les entitats  d’iniciativa social expertes per  construir un model específic d’escoles de segones  oportunitats educatives, pensades pels més de mil joves que cada any surten del  sistema obligatori sense el graduat escolar,  no per a fer repeticions, sinó per  recuperar, amb una bona orientació psicopedagògica, l’autoestima educativa lesionada potser des de fa molt de temps. Igualment, es va mostrar a favor de l’Escola Inclusiva  post-obligatòria i de corregir l’actual situació de les Escoles Especials, especialment de  les 8 que son públiques, ja que aquestes no tenen oferta post-obligatòria. Per canviar  aquesta situació, el comissionat es va comprometre a obrir un centre d’Educació  Especial destinat als ensenyaments post-obligatoris abans d’acabar el mandat.
El tercer eix estratègic pel comissionat es el de la formació d’adults. L’objectiu seria  assegurar que qualsevol persona de més de 25 anys pugui tenir accés a una educació de qualitat. El diagnòstic actual de les Escoles d’Adults es insatisfactori, no s’arriben a  cobrir les places ofertades. Cal innovar i es promocionarà la matrícula. S’estan fent  noves experiències pilot i el comissionat es compromet a seguir treballant per donar un tomb a aquesta situació.
Respecte a la Universitat, hi ha en marxa polítiques per a fer de Barcelona una ciutat  de construcció de coneixement, on la intel∙ligència  i la recerca acadèmica aportin la  capacitat d’obrir el camp econòmic de manera sostenible i que permetin reequilibrar el  model productiu actual basat en la construcció i el turisme. Aquesta política  s’implementa a traves del Consell Assessor Municipal d’Universitats (CAMU) en un  procés participatiu.
Per concloure aquest eix d’educació al llarg de la vida, Essomba es va referir a la  voluntat d’ampliar les tasques dels centres escolars, per aprofitar la seva diversitat i  esdevenir centres educatius també per adults on es puguin desenvolupar projectes  d’aprenentatge, per exemple d’idiomes.
Com a quarta línea estratègica, el comissionat es va centrar en la innovació  pedagògica  i en el 20­25% ,dels més de 11.000 professionals de l’educació que  treballen a Barcelona, que lideren la innovació als seus centres. Per a ells,  reconeixement i recursos. Es va referir al moviment Escola Nova 21 com quelcom  positiu que ha generat il∙lusió, però insuficient perquè la innovació no pot ser només  per a una élite d’escoles seleccionades sinó  que ha d’arribar a tothom. L’Ajuntament  ha encarregat al Consorci d’Educació de Barcelona  la tasca de fer arribar aquest  procés d’innovació a totes les escoles en un termini de tres anys. L’equitat ha  d’acompanyar a la innovació de manera que qualsevol alumne independentment de la  seva ubicació i recursos econòmics pugui tenir l’educació necessària pel seu futur. Per fer­ho possible s’ha creat un programa anomenat  Xarxes pel Canvi Educatiu que  agrupa a 150 centres, 110 de les quals provenen del moviment Escola Nova  21, mes  altres 40 provinents del programa Eines pel Canvi Educatiu impulsat pel Consorci, que  treballen en xarxa com a condició per evitar una competitivitat entre centres que aboca al fracàs. La idea es fer de la col∙laboració en xarxa l’eina que permeti  enfortir la  qualitat educativa en cada territori concret.
Com a cinquè i últim eix estratègic, Essomba va parlar dels Projectes Educatius de  Barri. Des de fa un any està en marxa un pla de xoc educatiu, amb una dotació de 19  milions d’euros, en els barris que més ho necessiten: Trinitat Nova,  Ciutat Meridiana,  Baró de Viver, Besos,… Aquest pla de xoc inclou la incorporació als centres educatius  d’educadores i treballadores socials i de professionals de la salut mental, agreujada en els darrers anys. Un altre aspecte d’aquesta actuació en els barris es donar suport a  l’educació en el lleure d’arrel comunitària que fa una gran feina educativa. Cal reforçar  el model d’esplais basat en el voluntariat, ja que del contrari corre el perill de  desaparèixer davant d’una professionalització creixent.
Igualment el pla educatiu de barri, amb la col∙laboració de l’Institut de Cultura de  Barcelona (ICB) ha impulsat una gran aliança de les arts i la cultura per posar la  cultura a l’abast de la gent i comptarà amb la presència de dinamitzadors als barris.
Finalment aquests projectes inclouen la reforma profunda dels òrgans de participació,  el Consell Escolar Municipal i els Consells Escolar de Districte per a que esdevinguin   autèntics espais deliberatius i el lloc on desenvolupar polítiques educatives concretes.
En acabar el públic va fer preguntes en torn al Projecte Educatiu de Ciutat, al paper de les biblioteques, la Escola Inclusiva, la segregació a l’escola concertada, el futur de la  doble xarxa publica i concertada . En la resposta, Essomba va fer referència a un  informe sobre l’actual estat del PEC, va valorar las biblioteques com un dels pilars dels projectes educatius de barri, es va estendre en el compromís de reforma de les  Escoles Especials, i respecte a la segregació, va explicar que l’Ajuntament  està fent   una nova gestió de la Matricula Viva que acabi amb la segregació d’alumnes  estrangers i faci un tomb a la concentració del 80% d’aquest alumnat a l’escola  pública. Respecte a la doble o triple xarxa (referit a escoles públiques que actuen com  privades), l’important, segons ell, és que el Projecte Educatiu de Ciutat, de Districte i  de Barri sigui un projecte autènticament públic, sense de cap tipus de discriminació.